en noël, il faut rentrer.

com un reflexe recordo aquests últims tres mesos a rue DAGUERRE.
dissabte per la nit vaig arribar per fi a barcelona, després de quatre llargues hores a contrarellotge per a arribar a agafar un avió que volia despegar on time. el mal estat de les carreteres a causa de la neu va impedir que els busos que van a l'aeroport de beauvais poguessin fer el seu recorregut habitual, amb la qual cosa em vaig veure obligat a agafar un tren a gare du nord que em deixaria a l'estació de beauvais a les 18h44, 56 minuts abans de la sortida del vol. després d'un temps que se'm va fer etern esperant un taxi que no va arribar, vaig decidir fer autostop per acabar compartint cotxe amb una nena petita que jugava amb una capsa de mocadors al seient de darrere.
finalment vaig arribar a l'aeroport a les 19h20, i després de pagar 40€ per excés d'equipatge i perdre l'escuma d'afeitar al control de seguretat, vaig poder asseure'm al meu seient de l'avió, que va acabar despegant a les 20h06 per a arribar a barcelona a les 21h33.

porto 4 dies a barcelona;
en fa 99 que vaig arribar a parís;
i en queden 15 per tornar a rue DAGUERRE.

derniers jours avant noël

veure aquesta imatge ja comença a ser habitual, i ens encanta.
parís vestit de blanc té potser encara més encant,
i no sé si és la neu, la gent, la ciutat o el què,
que fa que cada cop em senti més lligat a les quatre parets que fan casa nostra i a tot el què hi ha defora.

els últims dies abans dels nadals
es presenten amb una mica de feina i algunes soirées,
i amb la presència d'un nou inquilí chez laura et moi, l'hugo,
un noi gallec que estudia a versailles amb nosaltres,
que acollirem fins que tornem a barcelona
i que promet trencar la monotonia a rue DAGUERRE.


portem 84 dies.

tout est niquel, rigolo, cool et superbien

que parís mola ja ho sabíem;
i mola perquè la ciutat té encant i bla bla bla,
però el que fa que viure a parís sigui una experiència realment inoblidable
és precisament la gent que, poc a poc, anem coneixent.
i diuen que una imatge val més que mil paraules,
i, a mi, deixant de banda el record,
només em cal veure les cares d'alegria que tenim a la foto
per a saber que, el millor, encara està per venir.

comença desembre,
segueix el fred,
i acaba la primera etapa de l'erasmus.


portem 78 dies,
i en queden 18 per a tornar uns dies a barcelona.