en noël, il faut rentrer.

com un reflexe recordo aquests últims tres mesos a rue DAGUERRE.
dissabte per la nit vaig arribar per fi a barcelona, després de quatre llargues hores a contrarellotge per a arribar a agafar un avió que volia despegar on time. el mal estat de les carreteres a causa de la neu va impedir que els busos que van a l'aeroport de beauvais poguessin fer el seu recorregut habitual, amb la qual cosa em vaig veure obligat a agafar un tren a gare du nord que em deixaria a l'estació de beauvais a les 18h44, 56 minuts abans de la sortida del vol. després d'un temps que se'm va fer etern esperant un taxi que no va arribar, vaig decidir fer autostop per acabar compartint cotxe amb una nena petita que jugava amb una capsa de mocadors al seient de darrere.
finalment vaig arribar a l'aeroport a les 19h20, i després de pagar 40€ per excés d'equipatge i perdre l'escuma d'afeitar al control de seguretat, vaig poder asseure'm al meu seient de l'avió, que va acabar despegant a les 20h06 per a arribar a barcelona a les 21h33.

porto 4 dies a barcelona;
en fa 99 que vaig arribar a parís;
i en queden 15 per tornar a rue DAGUERRE.

derniers jours avant noël

veure aquesta imatge ja comença a ser habitual, i ens encanta.
parís vestit de blanc té potser encara més encant,
i no sé si és la neu, la gent, la ciutat o el què,
que fa que cada cop em senti més lligat a les quatre parets que fan casa nostra i a tot el què hi ha defora.

els últims dies abans dels nadals
es presenten amb una mica de feina i algunes soirées,
i amb la presència d'un nou inquilí chez laura et moi, l'hugo,
un noi gallec que estudia a versailles amb nosaltres,
que acollirem fins que tornem a barcelona
i que promet trencar la monotonia a rue DAGUERRE.


portem 84 dies.

tout est niquel, rigolo, cool et superbien

que parís mola ja ho sabíem;
i mola perquè la ciutat té encant i bla bla bla,
però el que fa que viure a parís sigui una experiència realment inoblidable
és precisament la gent que, poc a poc, anem coneixent.
i diuen que una imatge val més que mil paraules,
i, a mi, deixant de banda el record,
només em cal veure les cares d'alegria que tenim a la foto
per a saber que, el millor, encara està per venir.

comença desembre,
segueix el fred,
i acaba la primera etapa de l'erasmus.


portem 78 dies,
i en queden 18 per a tornar uns dies a barcelona.

m'agrada paris

m'agrada gastar-me quatre xifres en dos mesos,
m'agrada no tenir horaris,
m'agrada el fred,
m'agrada no veure el sol en... setmanes?
m'agrada sentir la pluja contra la finestra,
m'agrada viure en un mezzanine,
m'agrada parlar en francès,
m'agrada la meva whiteberry i els sms il.limitats,
m'agrada comptar xemeneies des de la finestra,
m'agrada despertar-me i tapar-me de seguida,
m'agrada fer turisme per la ciutat,
m'agrada la énsa-versailles,
m'agrada conèixer gent nova,
m'agrada aprendre en una altra llengua,
m'agrada l'atélier 19, i el 13 també,
m'agrada dinar a la uni per 3 euros,
m'agrada anar a la piscina 'aspirant dunand',
m'agrada la meva nova bufanda, i les botes, i l'abric...
m'agrada tenir una cita diària al telèfon,
m'agrada moure'm per la ciutat com si ho hagués fet tota la vida;

.

.

.

m'agrada no, sinó que m'encanta P A R I S .


portem 72 dies.

recevoir des visites; faire du tourisme

i ja s'ha consumit una setmana més, tot i que aquesta ha estat ben diferent. vaig rebre la visita de la gon i de la sarah (tot i que per manca d'espai dormien a casa d'una amiga de la sarah), que han estat per parís des de dimarts fins ahir, dissabte. una visita que ha estat plena de turisme, xerrades, riures i d'amistat.
amb això, vaig dedicar els dos dies que tinc lliures durant la setmana (dimecres i dijous) a ensenyar-los tot allò que jo conec i a descobrir amb elles parts de la ciutat que, fins ara, m'eren desconegudes; visita pel 'louvre' i el seu 'carrousel', 'l´hôtel de ville', el 'pompidou', el 'cimetière de père lachaise' (incloent les tombes de jimmy morrisson, d'edith piaf i d'oscar wilde), el 'moulin rouge', el 'sacré coeur', 'bastille' i 'le marais'... per acabar comprant els típics 'macarons' que, a partir d'ara, s'han convertit en un 'manjar típic de berenar'... i car.
vam tancar la setmana prenent mojito per bastille el divendres per la nit, coneixent a la claire (l'amiga de la sarah), una suïssa originària de lausanne que ha viscut per arreu per acabar a parís, amb la que sembla que farem bones migues un cop torni de les seves merescudes vacances pel brasil.

d'altra banda, el fred cada cop és més present, i sembla que aquesta nova setmana que està a punt de començar ens prepara temperatures negatives... i una mica de neu.


portem 68 dies.

bibliothèque nationale de france

i per fi, sembla que la pluja comença a esvaïr-se.
tant sols ens queda un mes abans de tornar a barcelona per a passar-hi els nadals, però aquí encara tenim milions de coses a fer; les festes i els sopars semblen no tenir fi, i sempre és bona qualsevol excusa per a fer-ne més. parís és enorme i, per si això no fós suficient, existeix tot un 'île-de-france' encara més gran per a descobrir. pròximes destinacions que sonen són la 'ville savoie' (a 'poissy', de le corbusier) i algun que altre poblet medieval; el 'pompidou', la 'opera garnier', 'la defense', passejar-se pels 'champs elysées'... milers de plans que venen més de gust amb un sol d'aquells espeterrants que ens escalfin durant un hivern que promet ser molt dur.

aquest erasmus ha estat un regal del destí. i és bo adonar-se'n mentre se n'està gaudint.



portem 61 dies... és a dir, 2 mesos.

il était une fois à provins...

i ja és novembre i sembla ser que el temps no té pensat aturar-se i, per tant, es tracta d'aprofitar-lo i d'exprimir-lo al màxim; així que, dilluns mateix, la laura, el roger i jo, vam decidir emprendre una petita aventura, engalanats amb el nostre esperit més aventurer, i anar a 'provins', una ciutat medieval a poc més d'una hora de paris.
el dia va començar emboirat i una mica plujós, però a poc a poc el sol es va deixar veure per fer brillar els milers de tons que desprenien uns arbres a punt de despullar-se per rebre l'hivern.
la 'tour césar', le 'musée de provins', les 'souterrains', la 'grange aux dimes' i la 'muraille' van omplir el dia de visites a una ciutat amb un encant especial o, de fet, això és el què diuen les més de 300 fotografies que vam fer.


portem 53 dies.

énsa-v, louvre et crémaillères

sembla mentida, però ja portem gairebé un mes i mig per terres parisines.
en aquestes darreres setmanes d'octubre, en què el fred cada cop és més present, hem començat la uni, i de moment n'estem molt contents: aquest semestre faig 4 assignatures (una d'elles a partir de gener) i només vaig 3 dies a la uni, així que 'bendito erasmus!'.
- la fabrique historique du grand paris,
- pensée technique,
- vidéo, design et mix média i
- les objets du singulier;
o, lo que es lo mismo: historia de paris (des d'un punt de vista excessivament interessant) convalidable per compo3; condis+constru (aspectes tèrmics i lumínics, amb un enfoc que va des de la teoria als exercicis, i dels exercicis a fer una maqueta 1/20 del teu pis per a veure les influències lumíniques etc) convalidable per condis3; rhino, photoshop i 3ds max convalidable per aplicacions informàtiques; i projectes (evidentment convalidable per projectes9), en el què un museu-ampliació del museu del louvre és presenta com un repte d'aquells als quals un no es pot resistir.
a part de les assignatures, l'altra cara de la moneda és l'ambient: la veritat és que tota la gent és molt oberta i està molt disposada a treballar amb els erasmus (a diferència de bcn, la veritat), i tinc grup per a totes les assignatures, així que la pràctica del francès més arquitectònic és present dia rere dia.
per altra banda, es pot dinar a la uni de menú pel preu de 3 euros, així que el més comòde és dinar-hi cada dia que tinc classe.

i bé, el més d'octubre ja s'acaba, però això només ha fet que començar, i esperem que cada finde segueixi pel camí d'aquests últims i estiguin replets de crémaillères!

portem 39 dies.

avoir appartement, avoir vie

chez Mlle. REBOLLEDA et M. MAESTRE
40, rue DAGUERRE, 6e étage, porte 1
75014 PARIS, île-de-france

i és que, un cop tens pis, la resta de coses venen rodades... o no.
després de sis dies d'intensa cerca, un 21 de setembre vam trobar pis. llavors va venir la mudança, fer la compra, posar rentadores... tota una sèrie de tasques domèstiques a les que la laura i jo ja n'estem acostumats (i quin remei ens toca!)
seguim tenint problemes per rebre la 'carte bleue' i, per tant, no podem comprar la whiteberry, adquisició de la que en tenim moltes ganes però que, ara per ara, estem resignats a esperar vés a saber fins quan.
per altra banda, ja tenim la 'imagine R', la targeta de transports que ens permet moure'ns per tot île-de-france a preu d'estudiant! això sí que és un puntàs!
el tema de l'internet és més complicat: el vam demanar, ens van donar d'alta... però, voilà, no tenim internet! esperem que el servei tècnic ens ho sol.lucioni aviat, tot i que, de moment, robem wifi a una ànima caritativa qui s'appelle NETGEAR!

amén.


portem 24 dies.

et voilà, nous sommes déjà à paris!

salut à tous!

feia res tant la laura com jo esperàvem amb ansia l'arribada a paris, i ara ja portem la friolera de quatre dies i mig, que es diu ràpid.
la veritat és que encara no hem pogut disfrutar d'aquesta meravellosa ciutat, plena de racons entranyables i gent de tota mena, des de barris selectes a veure homeless en la més pura pobresa.
estem inmersos en la recerca d'un 'studio' o algun pis de dues peces a compartir entre nosaltres: la cerca no és fàcil i hem vist apartaments de tota mena, però mantenim l'esperança. com a mínim ja ens hem obert un compte al BNP PARIBAS, hem enviat la sol.licitut per a tenir el bitllet jove per al transport ('carte imagine R') i alguna que altra gestió més. tema contracte de mòbil hem d'esperar a tenir la 'carte bleue' que ens arribarà en vuit dies si tot va bé (creuem els dits) per poder-lo fer i tenir whiteberry!
ahir, per fi, vam sentir-nos estudiants erasmus per primer cop: primer soparet informal al mini apartament de la marta i la patricia (tot i que la patri estava a barcelona), amb la cris i el roger també.
això pinta molt bé, i només acaba de començar!

portem 5 dies.

el valor para marcharse, el miedo a llegar

i, finalment, el compte enrere s'ha consumit.
compres d'última hora, comiats, dinars i sopars, maletes, abraçades i petons, desitjos... un munt de sensacions i fets poden descriure perfectament el principi d'un any que promet molt.
demà a primera hora del dematí la laura i jo ens embarcarem a l'avió amb destí parís. això és l'únic que tenim clar; la resta... és ben incert.
P A R I S . . . here we go !


queden 8 hores i 25 minuts.

15 setembre 8.45 am

sísísí! ja tenim els bitllets!
finalment, la laura i jo vam decidir que el dia 15 començaria la nostra aventura parisina, així que dimecres 15 de setembre a les 8.45 am despegarem cap a terres franceses.
el tema de l'allotjament segueix sense tancar-se, però pel què estem veient, tothom està igual: ningú té pis, així que a partir del dia 15, amb dues setmanes de marge abans de començar la uni, ens posarem amb la cerca de pis in situ!
de moment ens acull el jesús, germà del dani, durant 5 nits. a partir de llavors... vés a saber! haha de moment estem a l'espera de que altres contactes ens diguin alguna cosa; la marta, per exemple, i uns amics francesos d'una amiga de la laura. creuem els dits perquè, viure sota un pont, a priori, no fa massa gràcia!

queden 18 dies.

de norte a sur hay unos cuantos trámites

divendres va ser un d'aquells dies en què no tens temps ni per a pensar en com et dius; a les 10h era a la Oficina de Mobilitat Internacional per a recollir la credencial erasmus i signar l'acord financer pel qual sóc beneficiari de 810+150euros en tot el que dura l'erasmus! oé! visca la crisi dels cullons! haha
i a partir d'aquí, tot es va precipitar en una cursa contra rellotge per tota barcelona: passar per la uni a recollir uns papers segellats (i aprofitar per a recollir la orla), carnet d'estudiant internacional, targeta sanitària europea, acta de naixement... i així durant quatre llargues hores!
però el més important és que la major part de la paperassa ja està a punt; ara només queda seguir disfrutant de l'estiu mentre el compte enrere es consumeix.

queden 56 dies.

logement et d'autres quereseres

l'altre dia la laura i jo vam enviar una sol.licitud a la 'cité universitaire internationale de paris' amb l'esperança de que ens hi donguin una plaça... no les tenim totes, així que tampoc ens fem masses il.lusions; a mitjans de mes en sabrem alguna cosa.
a més a més, l'emili, un amic de l'escola al què em vaig trobar fa poc per barcelona em va dir que no hi comptés massa amb aquesta plaça. l'emili viu a paris des de fa un any, i encara hi ha de viure durant dos anys més! me'l vaig trobar amb la marta, també de l'escola, i ella hi anirà a fer un erasmus el pròxim curs! així que és bastante bien; com més serem, més riurem!
i de moment poques novetats més; en breus ens diran si ens han donat la beca agaur, ens donaran la credencial erasmus i haurem de començar a fer carnets i mandangues, així q encara queda poca paperassa!
però el més important és que queda res, i ara, estant de vacances, els dies passen volant!

queden 76 dies.

con prisa... y sin pausa!

no puc evitar que se'm posi la gallina de piel cada cop que penso en els dies que queden... el quatrimestre s'ha acabat, i els exàmens i entregues també. ara sembla ser que no hi ha cap impediment per a frenar aquest compte enrere que sembla no tenir pausa. parís... here we go!

queden 92 dies.

en recherchant de l'argent

això dels preparatius és un caos, un caos emmarcat en una època de finals i d'entregues que sembla no acabar-se mai.
el dilluns passat vam tenir la reunió erasmus on ens van explicar bàsicament com funciona el tema convalidacions. en principi sembla que no hi haurà problemes; esperem. i ara toca posar-se amb sol.licituds de beques i mandangues: dilluns anirem a l'agaur a presentar tota la documentació... esperant que ens concedeixin 1200 euros que no vindran pas malament! i després ens posarem amb tarjetes sanitàries, carnets d'estudiant internacional, credencials i mil històries més... sense oblidar el tema allotjament que segueix present molt a pesar de la laura i meu; en fi, cada cop queda menys, i cada cop en tenim més i més ganes!

queden 106 dies.

trobar on, com i quan

per fi dimarts vam poder-nos reunir amb el profe que porta els erasmus a versailles. la cosa va anar molt bé, el profe és molt agradable i vol ajudar-nos en tot el q pugui, tot i q desconeix temes que ara per ara són el més important: la laura i jo seguim inmersos en la cerca de residència. gràcies al jordi (el profe), hem pogut contactar amb un noi q ara mateix està allà, l'antonio, i certament ens ha passat una informació q crec q ens ajudarà força; ara resta començar a moure els fils... fins a deixar-los ben quiets i lligats. esperem tenir en breu el tema de la residència tancat, i poder començar a disfrutar la vida pre-erasmus des d'altres perspectives.

queden 141 dies.

el punt de partida

això s'ha posat en marxa, gent. el compte enrere ja ha començat.
sembla que quedi molt de temps per endavant, però hi ha moltes coses a fer per anar-ho preparant tot, i el temps passa de pressa.
dijous passat per fi vaig conèixer a la meva partener d'erasmus, la laura, i tot sembla apuntar a què farem bones migues (deixant de banda temes futbolístics!). per ara ens estem intentat posar en contacte amb el profe que porta els erasmus a versailles, sense massa èxit, i posant en marxa tema buscar residència. sí, residència, com a mínim en primera instància, ja ho veurem. ah, i el més important, i com era d'esperar, està decidit que viurem a P-A-R-I-S !
tot plegat, cada cop m'agrada més!

queden 153 dies.

versailles@erasmus.etsab2010

encara no fa dues setmanes que vaig ser conscient del meu futur proper: un any a versailles, a tocar de parís; un any sol, amb mi mateix i amb gent nova, amb llocs nous, amb una llengua diferent... tot un canvi de perspectiva, certament. s'obre un ventall de possibilitats i, amb ell, aquest blog, que no té cap més objectiu que el d'escriure totes aquelles peripècies que em portaran a aquesta nova aventura; res més enllà d'un diari de a bordo.

queden 172 dies.