encara no fa dues setmanes que vaig ser conscient del meu futur proper: un any a versailles, a tocar de parís; un any sol, amb mi mateix i amb gent nova, amb llocs nous, amb una llengua diferent... tot un canvi de perspectiva, certament. s'obre un ventall de possibilitats i, amb ell, aquest blog, que no té cap més objectiu que el d'escriure totes aquelles peripècies que em portaran a aquesta nova aventura; res més enllà d'un diari de a bordo.
queden 172 dies.
queden 172 dies.
Jo sòcio, et trobaré a faltar, ho saps oi? Tot i q no ens veiem gaire per Bcn no és el mateix saber q ets tant lluny. Fa relativament poc q ens coneixem i et tinc molt de carinyo, será por eso de ser tauro. Tampoc em facis gaire cas, avui estic una mica tontorrona... Jajaja
ResponEliminaPues eso, I'll miss you, partner! I et llegiré i t'escriuré tbé ^^'
juer ja comptes els dies.... diossssss m'abandones!!!
ResponEliminaCésar, sóc la Laura...
ResponEliminaJo també estic d'Erasmus, però a York...
Ja et dic que és una experiéncia increïble, aprofita-la i posa'ns al dia amb aquest blog!
Espero que tot et vagi molt bé!
Un petonet enorme!
Laura
nene!!!
ResponEliminasaps que pots posar un compte enrere que no cal que vagis canviant tu cada dia, oi?????