c'est pas du tout fini

gairebé dos mesos més tard de marxar de parís i tornar a barcelona, poso punt i final a aquest bloc, un bloc que em servirà per a mantenir viu el record d'aquests deu mesos a la ciutat de la llum.

i és que marxar d'un lloc on hi has deixat arrels no és gens fàcil. però la vida continua i aquest any promet molt. a més a més, tant sols dos mesos han donat per a retrobar-me a barcelona amb la Pricila i el Thiago, i amb la Paola, la Vale, el Tony i la Laura. i encara se n'esperen més, de visites, i hi ha molts viatges en fase de desenvolupament que segur que seran fantàstics. perquè l'amistat no té llengua ni territori, i ja sigui a parís, a barcelona, a roma, a rumania o a egipte, estic segur que això que hem aconseguit sempre és mantindrà viu.

ara sí,
poso punt i final;
i que el món no deixi de girar mai.

cyrano et sa belle cousine roxanne

tant sols amb una sola setmana de preavís, la clot es va presentar a París amb ganes de recórrer tots els indrets amagats de la ciutat de la llum.

no era el primer cop que venia a París (de fet, diuen que hi ha viscut i tot), i això ens va permetre re-descobrir la ciutat des d'altres punts de vista, tot i que certs tòpics no van faltar. champ de mars, champs elysées, arc de triomphe, louvre, rivoli, bastille, le marais, cité U, villa savoye, jardins de louxembourg, montparnasse, montmatre & sacré coeur... en resum, vuit dies de caminar i caminar, de riure i riure, d'anglès i francès, de siestes i how i met, de cafè, kiwis i nutella... vuit dies al més pur estil clot&cerar.


queden... pocs dies, i el món no deixa de girar.

le mois de mai finit par paris-cognac-royan-paris

i ja torno a deixar-me caure per aquí per a escriure les meves memòries, just un mes més tard des de l'última actualització; i és que durant aquests 30 dies han passat moltes coses.
primer va tocar readaptar-me a la vida parisina (si és que en cal algun esforç) a la tornada del tour per bèlgica. una readaptació una mica fora de l'habitual, doncs últimament la Laura (la meva companya de pis, a la que li faig de secretari) no ha parat massa per casa, entre barcelona i brusel.les, així que la calma a casa ha estat molt present. la Delia i el Pierre també han estat alguns dies absents, així que dels fantásticos quedàvem l'Hugo i jo. però el punt positiu és que hem tornat a estrènyer lligams amb els erasmus, per acabar cantant a cor què vols a la vora del Sena un dissabte per la nit amb alguna cervesa de més.
encara no tinc una data fixa, però està ja decidit que la darrera setmana de juliol tornaré a la vida real, passant pel limbo blanenc durant el mes d'agost abans de tornar a la dura vida real. el punt positiu és que ja tenim nou inquilí que compartirà pis amb la Laura quan jo marxi, l'Antoine, o Tony pels amics, un noi egipci amb qui no parem de fer plans últimament. estic segur que faran bones migues.
i què millor per acabar aquest escrit que parlar del breu però intens parèntesi que ens hem près aquest cap de setmana passat. la Laura, la Delia, el Pierre i jo vam marxar dijous cap a cognac per a disfrutar de la piscina, de la platja, del temps lliure i conèixer gairebé íntegrament a la seva família. d'aquests moments familiars em quedo amb els grans àpats que ens van preparar (digerir durant 6 hores no és gaire normal), on 4-5 tipus d'alcohols sempre estaven presents a taula.
finalment ens vam trobar amb els amics del Pierre a royan, on la seva família té un apartament d'estiueig, per acabar de rematar uns dies que segur perduraran molt de temps en la nostra memòria.

ja només queden 47 dies.

gent-brugges-bruxelles

hi ha poques veritats absolutes en aquesta vida en les què hi tingui fe, però el carpe diem de horacio n'és una d'elles.
tot acaba quedant en el record, amb més o menys borrositat. la velocitat en què passa el temps no es pot canviar, només ens podem resignar a viure intensament cada segon.
i aquest viatget, ja passat, n'és un exemple. quatre dies exprimits al màxim, amb converses, riures, confidències, silencis, festa, birres, gent d'arreu del món, mirades i música, molta música.
bèlgica ha deixat de ser un país desconegut per a mi, si més no ho són gent, brugges i brussel.les, tres ciutats ben diferents que, per no compartir, gairebé no comparteixen ni l'idioma.
enrere queden quatre dies fantàstics on el bon temps i el sol ens han acompanyat arreu, enrere queden quatre dies amb la gonins que serà difícil que quedin en un simple record.

carpe diem.
queden 81 dies.

se bouger partout et tout le temps .

crec que mai deixarà de sorprendre'm com de ràpid es consumeixen els dies.
l'abril ja s'ha acabat, un dels mesos més esperats de l'any per l'arribada del bon temps, els piqueniques i el sol.
i és que l'abril ha estat carregat de novetats; tot va començar amb el viatge a amsterdam, per després baixar una setmana a barcelona que es va fer més curta de l'esperat, i acabar tornant a paris tot aprofitant les vacances i un dels cels més blaus que hi he vist mai.
el noi gallec ja ha tornat de la seva aventura argentina, i tot i que la laura ara està a barcelona i jo marxo una setmana a ghent (bèlgica), tot sembla apuntar a que los cuatro fantásticos es tornaran a reunir ben aviat.
a més, ja tenim els bitllets per anar a cognac (al sud-oest de frança) a principis de juny, on gaudirem de la platja, el sol, les barbacoes i l'amistat.

queden 90 dies, és a dir, 3 mesos.