encara no fa dues setmanes que vaig ser conscient del meu futur proper: un any a versailles, a tocar de parís; un any sol, amb mi mateix i amb gent nova, amb llocs nous, amb una llengua diferent... tot un canvi de perspectiva, certament. s'obre un ventall de possibilitats i, amb ell, aquest blog, que no té cap més objectiu que el d'escriure totes aquelles peripècies que em portaran a aquesta nova aventura; res més enllà d'un diari de a bordo.
queden 172 dies.
queden 172 dies.
