i ja torno a deixar-me caure per aquí per a escriure les meves memòries, just un mes més tard des de l'última actualització; i és que durant aquests 30 dies han passat moltes coses.
primer va tocar readaptar-me a la vida parisina (si és que en cal algun esforç) a la tornada del tour per bèlgica. una readaptació una mica fora de l'habitual, doncs últimament la Laura (la meva companya de pis, a la que li faig de secretari) no ha parat massa per casa, entre barcelona i brusel.les, així que la calma a casa ha estat molt present. la Delia i el Pierre també han estat alguns dies absents, així que dels fantásticos quedàvem l'Hugo i jo. però el punt positiu és que hem tornat a estrènyer lligams amb els erasmus, per acabar cantant a cor què vols a la vora del Sena un dissabte per la nit amb alguna cervesa de més.
encara no tinc una data fixa, però està ja decidit que la darrera setmana de juliol tornaré a la vida real, passant pel limbo blanenc durant el mes d'agost abans de tornar a la dura vida real. el punt positiu és que ja tenim nou inquilí que compartirà pis amb la Laura quan jo marxi, l'Antoine, o Tony pels amics, un noi egipci amb qui no parem de fer plans últimament. estic segur que faran bones migues.
i què millor per acabar aquest escrit que parlar del breu però intens parèntesi que ens hem près aquest cap de setmana passat. la Laura, la Delia, el Pierre i jo vam marxar dijous cap a cognac per a disfrutar de la piscina, de la platja, del temps lliure i conèixer gairebé íntegrament a la seva família. d'aquests moments familiars em quedo amb els grans àpats que ens van preparar (digerir durant 6 hores no és gaire normal), on 4-5 tipus d'alcohols sempre estaven presents a taula.
finalment ens vam trobar amb els amics del Pierre a royan, on la seva família té un apartament d'estiueig, per acabar de rematar uns dies que segur perduraran molt de temps en la nostra memòria.
ja només queden 47 dies.
