i ja torno a deixar-me caure per aquí per a escriure les meves memòries, just un mes més tard des de l'última actualització; i és que durant aquests 30 dies han passat moltes coses.
primer va tocar readaptar-me a la vida parisina (si és que en cal algun esforç) a la tornada del tour per bèlgica. una readaptació una mica fora de l'habitual, doncs últimament la Laura (la meva companya de pis, a la que li faig de secretari) no ha parat massa per casa, entre barcelona i brusel.les, així que la calma a casa ha estat molt present. la Delia i el Pierre també han estat alguns dies absents, així que dels fantásticos quedàvem l'Hugo i jo. però el punt positiu és que hem tornat a estrènyer lligams amb els erasmus, per acabar cantant a cor què vols a la vora del Sena un dissabte per la nit amb alguna cervesa de més.
encara no tinc una data fixa, però està ja decidit que la darrera setmana de juliol tornaré a la vida real, passant pel limbo blanenc durant el mes d'agost abans de tornar a la dura vida real. el punt positiu és que ja tenim nou inquilí que compartirà pis amb la Laura quan jo marxi, l'Antoine, o Tony pels amics, un noi egipci amb qui no parem de fer plans últimament. estic segur que faran bones migues.
i què millor per acabar aquest escrit que parlar del breu però intens parèntesi que ens hem près aquest cap de setmana passat. la Laura, la Delia, el Pierre i jo vam marxar dijous cap a cognac per a disfrutar de la piscina, de la platja, del temps lliure i conèixer gairebé íntegrament a la seva família. d'aquests moments familiars em quedo amb els grans àpats que ens van preparar (digerir durant 6 hores no és gaire normal), on 4-5 tipus d'alcohols sempre estaven presents a taula.
finalment ens vam trobar amb els amics del Pierre a royan, on la seva família té un apartament d'estiueig, per acabar de rematar uns dies que segur perduraran molt de temps en la nostra memòria.
ja només queden 47 dies.
MOC MOC!!!, CULET CULEEEEET!!!!!!!
ResponElimina