hi ha poques veritats absolutes en aquesta vida en les què hi tingui fe, però el carpe diem de horacio n'és una d'elles.
tot acaba quedant en el record, amb més o menys borrositat. la velocitat en què passa el temps no es pot canviar, només ens podem resignar a viure intensament cada segon.
i aquest viatget, ja passat, n'és un exemple. quatre dies exprimits al màxim, amb converses, riures, confidències, silencis, festa, birres, gent d'arreu del món, mirades i música, molta música.
bèlgica ha deixat de ser un país desconegut per a mi, si més no ho són gent, brugges i brussel.les, tres ciutats ben diferents que, per no compartir, gairebé no comparteixen ni l'idioma.
enrere queden quatre dies fantàstics on el bon temps i el sol ens han acompanyat arreu, enrere queden quatre dies amb la gonins que serà difícil que quedin en un simple record.
carpe diem.
queden 81 dies.
Veig que t'han anat de conya aquests dies, m'he n'alegro. Ara a tornar a la realitat....a la “merda” de París.
ResponEliminasí, tornem a la rutina parisina, però amb energies renovades, que no és poc.
ResponElimina.......Ah!!, i de nou amb la “merda” de colla, los 4+1 magníficos. I es que finalitzat el viatge a Bèlgica....sempre hi haurà un abans i un després, semble.....
ResponEliminahahaha sempre hi ha un abans i un després de tot, no ?; per sort, la rutina parisina no és una 'merda' i molt menys aquells que en formen part (tot i que n'hi ha una a la que li agrada molt queixar-se hahaha)
ResponEliminaQuè!!, encara espero l'actualització corresponent al sud-est de França
ResponEliminahaha ara mateix anava a posar-m'hi Jordi !
ResponEliminaquins fans més exigents que tinc.................