se bouger partout et tout le temps .

crec que mai deixarà de sorprendre'm com de ràpid es consumeixen els dies.
l'abril ja s'ha acabat, un dels mesos més esperats de l'any per l'arribada del bon temps, els piqueniques i el sol.
i és que l'abril ha estat carregat de novetats; tot va començar amb el viatge a amsterdam, per després baixar una setmana a barcelona que es va fer més curta de l'esperat, i acabar tornant a paris tot aprofitant les vacances i un dels cels més blaus que hi he vist mai.
el noi gallec ja ha tornat de la seva aventura argentina, i tot i que la laura ara està a barcelona i jo marxo una setmana a ghent (bèlgica), tot sembla apuntar a que los cuatro fantásticos es tornaran a reunir ben aviat.
a més, ja tenim els bitllets per anar a cognac (al sud-oest de frança) a principis de juny, on gaudirem de la platja, el sol, les barbacoes i l'amistat.

queden 90 dies, és a dir, 3 mesos.

paris-amsterdam-paris

et voilà; el viatge a amsterdam ja forma part del passat.
enrere queden quatre dies plens d'arquitectura, de turisme, de canals, de pilinguis, de drogues, d'amics i de riures. i és que realment aquest viatge ens ha aportat moments memorables i frases mítiques que sempre ens faran recordar uns dies genials.
i dimecres, barcelona, on diuen que l'estiu ja ha arribat. caldrà aprofitar el sol constant ja que a paris sembla que el bon temps no acaba de despegar.

queden 115 dies.