un mes sense escriure i com han arribat a canviar les coses.
vam acabar el primer semestre, hem tingut vacances i ja hem començat el segon semestre, el qual es presenta bastant més tranquil que l'anterior ja que els papers s'han canviat i la setmana lectiva es redueix a dos dies i el cap de setmana, a cinc.
d'altra banda, ja tenim els bitllets per anar a amsterdam amb tren (31març-3abril), alberg reservat i unes ganes terribles de ser-hi. i aquest no serà l'únic cop que canviï de país a l'abril, doncs em deixaré caure per barcelona del 6 al 13, viatget inesperat que també fa il.lusió i qui sap si també per bèlgica...
sembla que el pas del temps té una cosa favorable, i és que poc a poc pugen les temperatures... i gràcies a alguna força divina portem una setmana seguida veient el sol i un cel blau d'aquells als que tant ben acostumats ens té la nostra estimada ciutat comtal. avui hem decidit aprofitar el matí i beneficiar-nos dels preus exquisits que posa paris a disposició dels menors de 26 anys per a cremar les calories que ens fa guanyar la birra (i els mojitos) amb un partidet de tennis. el resultat ? ben poc importa, el què importa és els riures i la tonteria que portem a sobre la laura i jo i que fa que cada dia sigui millor que l'anterior.
portem 175 dies.
Que poquito queda ya
ResponEliminaSí, jo també estic d'acord amb lo de la “tonteria”, i.........molta!!!
ResponEliminaI el mes bo de tot es que, com a mínim, encara queden 134 dies d'aquesta tonteria.
Ah!!, i bitllets per anar a Amsterdam, Barcelona, Bèlgica?, Honolulu, etc.,etc., ja se que em repeteixo, però es fotut portar aquest ritme de vida, aquest Erasmus us farà envellir 20 anys.
uf jordi, estem perdent facultats, aquesta vegada has tardat dos dies en contestar-me.
ResponEliminaJo de facultats no en puc perdre, no n'he tingut mai, així que la propera podria trigar dues setmanes.......o mes.
ResponEliminaAixò si, et demanaria que a la propera actualització fessis un esforç per motivar al personal, com al principi, t'estas descafeïnant una mica. Nomes cal que siguis sincer, que expliquis la realitat del dia a dia, ja veuràs com a la gent normal els hi comença a entrar incredulitat i una dosis extrema de mala llet.
Quina sort!!, ja et pots treure la bata blanca i l'estetoscopi. Ara ens haurem de posar les piles nosaltres.
ResponEliminaAh!!, i una setmana sencera sense sentir.....”Vols anar a jugar avui a tennis?”
ResponEliminahahahahaha la veritat és que he de reconèixer que el pis està ben buit sense 'quina merda' i 'quina cagarada' i aquestes perles que tant li agrada dir... pero todo lo bueno se acaba, i el dilluns santornemi.
ResponEliminarecordeu : MOLTA PACIÈNCIA !!! hahahaha
a veure piltrafilles...no se perquè parleu tant si després sou els primers en posar-vos a plorar!!César pobre de tu que m'acabis tots els paquets de clínex que saps que tinc tendència a l'encostipat...menja xocolata que diuen que va bé per la depressió
ResponEliminalaureta... plorem, sí, però d'alegria !!! haha pensa que no ens dones vacances massa sovint...
ResponElimina