hi ha poques veritats absolutes en aquesta vida en les què hi tingui fe, però el carpe diem de horacio n'és una d'elles.
tot acaba quedant en el record, amb més o menys borrositat. la velocitat en què passa el temps no es pot canviar, només ens podem resignar a viure intensament cada segon.
i aquest viatget, ja passat, n'és un exemple. quatre dies exprimits al màxim, amb converses, riures, confidències, silencis, festa, birres, gent d'arreu del món, mirades i música, molta música.
bèlgica ha deixat de ser un país desconegut per a mi, si més no ho són gent, brugges i brussel.les, tres ciutats ben diferents que, per no compartir, gairebé no comparteixen ni l'idioma.
enrere queden quatre dies fantàstics on el bon temps i el sol ens han acompanyat arreu, enrere queden quatre dies amb la gonins que serà difícil que quedin en un simple record.
carpe diem.
queden 81 dies.
