et voilà, le printemps.

sembla que les estrelles s'hagin posat d'acord; no en sé ben bé el per què, però ja sigui pel temps lliure, pel preciós temps primaveral excessivament assolellat, per la gent del dia a dia o perquè parís és una ciutat màgica i especial, però cada dia hi ha més motius per tenir menys i menys ganes de marxar. i sí, encara queden quatre mesos per endevant que segur que ens preparen moltes sorpreses a los cuatro fantásticos, però si sis mesos ja han passat ràpid, em fa por lo excessivament ràpid que es poden consumir abril, maig, juny i juliol...

la setmana vinent marxem quatre dies a amsterdam i en tenim moltes ganes; la laura, la delia, el pierre i jo, tres dels fantásticos i un francès, doncs el noi gallec ens abandona durant un mes per embarcar-se en la seva pròpia aventura per buenos aires. jo ja he fet els deures i m'he empollat la guia i tinc pendent organitzar un planning per a exprimir al màxim els encants de la capital dels països baixos.
i després barcelona; pel què m'han dit, la ciutat comtal ja es prepara per rebre'm amb festa, amics, familia i alguna barbacoa al sol.

moltes coses han de passar encara per a tancar el mes de març i començar l'abril, mes on cumpliré 24 primaveres (i mai més ben dit) per primera vegada a l'estranger; això sí, tot i no ser envoltat de la familia de sang, estic segur que em sentiré com a casa.

queden 127 dies.

rentrer, partir, rester.

un mes sense escriure i com han arribat a canviar les coses.
vam acabar el primer semestre, hem tingut vacances i ja hem començat el segon semestre, el qual es presenta bastant més tranquil que l'anterior ja que els papers s'han canviat i la setmana lectiva es redueix a dos dies i el cap de setmana, a cinc.

d'altra banda, ja tenim els bitllets per anar a amsterdam amb tren (31març-3abril), alberg reservat i unes ganes terribles de ser-hi. i aquest no serà l'únic cop que canviï de país a l'abril, doncs em deixaré caure per barcelona del 6 al 13, viatget inesperat que també fa il.lusió i qui sap si també per bèlgica...

sembla que el pas del temps té una cosa favorable, i és que poc a poc pugen les temperatures... i gràcies a alguna força divina portem una setmana seguida veient el sol i un cel blau d'aquells als que tant ben acostumats ens té la nostra estimada ciutat comtal. avui hem decidit aprofitar el matí i beneficiar-nos dels preus exquisits que posa paris a disposició dels menors de 26 anys per a cremar les calories que ens fa guanyar la birra (i els mojitos) amb un partidet de tennis. el resultat ? ben poc importa, el què importa és els riures i la tonteria que portem a sobre la laura i jo i que fa que cada dia sigui millor que l'anterior.

portem 175 dies.

après les rendus... oh, la fête !

i el mes de gener ja ha passat i, amb ell, les maleïdes entregues. just ahir vaig entregar l'últim treball, i després d'haver dormit dotze hores seguides, em declaro predisposat a qualsevol esdeveniment de lleure i oci (altrament anomenat festassa de la grossa, tot s'ha de dir).
ara mateix es presenten dues setmanes i mitja de vacances (sí, de vacances, que els erasmus també treballem una mica), que omplirem amb visites, turisme cultural (vegi's visita villa savoya a la foto), festa (tot i que realment mai n'ha faltat) i amsterdam. i és que parís se'ns queda petit i necessitem explorar nous horitzons i què carai, que som joves i ho hem d'aprofitar ! així que los cuatro fantásticos estem preparats per a disfrutar d'uns dies que prometen ser d'allò més divertits.

portem 148 dies.

janvier, rendus, et visites.

la rutina parisina ha tornat, amb totes les coses bones que això comporta.
anar a l'école i currar per projectes i les altres assignatures està més present que mai ( maleïdes entregues ), però tot i això hem sabut trobar temps per a menjar els crêpes més estranys mai vistos, birrejar i birrejar tot fent societat, fer sopars a casa, sortir de festa i jugar a 'l'assassí' tot matant a en josep, amic de la laura que va venir aquest cap de setmana amb en joan, la seva parella. i no és la única visita, ja que aquests últims dies l'anna ha estat per paris tot visitant-me i obligant-me a sortir del cau per a ensenyar-li els encants de la ciutat de l'amor ( i sí, vam pujar, per fi, a la tour eiffel ! )

per acabar, us informaré que el noi gallec, l'hugo, aquell noi que vam acollir cual albergue juvenil abans de nadal ja ha trobat pis -després de tres mesos i mig-, tot i que a rue DAGUERRE encara tenim la major part de les seves pertinences escampades per tota la maison.


portem 132 dies.

rentrer à paris c'est cool

tant sols tres mesos vivint a P A R I S i sembla que hi hagi viscut tota la vida.
dijous vaig tornar a la ciutat de l'amor, per sort sense incidències, i res ha canviat; la gent segueix sent 'de puta mare' i els retrobaments enmarcats per pintes de birra no s'han fet esperar. a més a més, aquests dies la laura ha tingut la visita de la cris, una noia-addicta-al-feisbuc de 'armas tomar' que ha revolucionat rue DAGUERRE !

d'altra banda, el gener es presenta amb bastanta feina i entregues, però el temps, per a bé o per a malament, es consumeix de pressa, i el febrer es presenta força mogut amb viatges ( amsterdam ? ) i vacances.

portem 117 dies,
i en fa 3 que vaig arribar de barcelona.