et voilà, le printemps.

sembla que les estrelles s'hagin posat d'acord; no en sé ben bé el per què, però ja sigui pel temps lliure, pel preciós temps primaveral excessivament assolellat, per la gent del dia a dia o perquè parís és una ciutat màgica i especial, però cada dia hi ha més motius per tenir menys i menys ganes de marxar. i sí, encara queden quatre mesos per endevant que segur que ens preparen moltes sorpreses a los cuatro fantásticos, però si sis mesos ja han passat ràpid, em fa por lo excessivament ràpid que es poden consumir abril, maig, juny i juliol...

la setmana vinent marxem quatre dies a amsterdam i en tenim moltes ganes; la laura, la delia, el pierre i jo, tres dels fantásticos i un francès, doncs el noi gallec ens abandona durant un mes per embarcar-se en la seva pròpia aventura per buenos aires. jo ja he fet els deures i m'he empollat la guia i tinc pendent organitzar un planning per a exprimir al màxim els encants de la capital dels països baixos.
i després barcelona; pel què m'han dit, la ciutat comtal ja es prepara per rebre'm amb festa, amics, familia i alguna barbacoa al sol.

moltes coses han de passar encara per a tancar el mes de març i començar l'abril, mes on cumpliré 24 primaveres (i mai més ben dit) per primera vegada a l'estranger; això sí, tot i no ser envoltat de la familia de sang, estic segur que em sentiré com a casa.

queden 127 dies.