le mois de mai finit par paris-cognac-royan-paris

i ja torno a deixar-me caure per aquí per a escriure les meves memòries, just un mes més tard des de l'última actualització; i és que durant aquests 30 dies han passat moltes coses.
primer va tocar readaptar-me a la vida parisina (si és que en cal algun esforç) a la tornada del tour per bèlgica. una readaptació una mica fora de l'habitual, doncs últimament la Laura (la meva companya de pis, a la que li faig de secretari) no ha parat massa per casa, entre barcelona i brusel.les, així que la calma a casa ha estat molt present. la Delia i el Pierre també han estat alguns dies absents, així que dels fantásticos quedàvem l'Hugo i jo. però el punt positiu és que hem tornat a estrènyer lligams amb els erasmus, per acabar cantant a cor què vols a la vora del Sena un dissabte per la nit amb alguna cervesa de més.
encara no tinc una data fixa, però està ja decidit que la darrera setmana de juliol tornaré a la vida real, passant pel limbo blanenc durant el mes d'agost abans de tornar a la dura vida real. el punt positiu és que ja tenim nou inquilí que compartirà pis amb la Laura quan jo marxi, l'Antoine, o Tony pels amics, un noi egipci amb qui no parem de fer plans últimament. estic segur que faran bones migues.
i què millor per acabar aquest escrit que parlar del breu però intens parèntesi que ens hem près aquest cap de setmana passat. la Laura, la Delia, el Pierre i jo vam marxar dijous cap a cognac per a disfrutar de la piscina, de la platja, del temps lliure i conèixer gairebé íntegrament a la seva família. d'aquests moments familiars em quedo amb els grans àpats que ens van preparar (digerir durant 6 hores no és gaire normal), on 4-5 tipus d'alcohols sempre estaven presents a taula.
finalment ens vam trobar amb els amics del Pierre a royan, on la seva família té un apartament d'estiueig, per acabar de rematar uns dies que segur perduraran molt de temps en la nostra memòria.

ja només queden 47 dies.

gent-brugges-bruxelles

hi ha poques veritats absolutes en aquesta vida en les què hi tingui fe, però el carpe diem de horacio n'és una d'elles.
tot acaba quedant en el record, amb més o menys borrositat. la velocitat en què passa el temps no es pot canviar, només ens podem resignar a viure intensament cada segon.
i aquest viatget, ja passat, n'és un exemple. quatre dies exprimits al màxim, amb converses, riures, confidències, silencis, festa, birres, gent d'arreu del món, mirades i música, molta música.
bèlgica ha deixat de ser un país desconegut per a mi, si més no ho són gent, brugges i brussel.les, tres ciutats ben diferents que, per no compartir, gairebé no comparteixen ni l'idioma.
enrere queden quatre dies fantàstics on el bon temps i el sol ens han acompanyat arreu, enrere queden quatre dies amb la gonins que serà difícil que quedin en un simple record.

carpe diem.
queden 81 dies.

se bouger partout et tout le temps .

crec que mai deixarà de sorprendre'm com de ràpid es consumeixen els dies.
l'abril ja s'ha acabat, un dels mesos més esperats de l'any per l'arribada del bon temps, els piqueniques i el sol.
i és que l'abril ha estat carregat de novetats; tot va començar amb el viatge a amsterdam, per després baixar una setmana a barcelona que es va fer més curta de l'esperat, i acabar tornant a paris tot aprofitant les vacances i un dels cels més blaus que hi he vist mai.
el noi gallec ja ha tornat de la seva aventura argentina, i tot i que la laura ara està a barcelona i jo marxo una setmana a ghent (bèlgica), tot sembla apuntar a que los cuatro fantásticos es tornaran a reunir ben aviat.
a més, ja tenim els bitllets per anar a cognac (al sud-oest de frança) a principis de juny, on gaudirem de la platja, el sol, les barbacoes i l'amistat.

queden 90 dies, és a dir, 3 mesos.

paris-amsterdam-paris

et voilà; el viatge a amsterdam ja forma part del passat.
enrere queden quatre dies plens d'arquitectura, de turisme, de canals, de pilinguis, de drogues, d'amics i de riures. i és que realment aquest viatge ens ha aportat moments memorables i frases mítiques que sempre ens faran recordar uns dies genials.
i dimecres, barcelona, on diuen que l'estiu ja ha arribat. caldrà aprofitar el sol constant ja que a paris sembla que el bon temps no acaba de despegar.

queden 115 dies.

et voilà, le printemps.

sembla que les estrelles s'hagin posat d'acord; no en sé ben bé el per què, però ja sigui pel temps lliure, pel preciós temps primaveral excessivament assolellat, per la gent del dia a dia o perquè parís és una ciutat màgica i especial, però cada dia hi ha més motius per tenir menys i menys ganes de marxar. i sí, encara queden quatre mesos per endevant que segur que ens preparen moltes sorpreses a los cuatro fantásticos, però si sis mesos ja han passat ràpid, em fa por lo excessivament ràpid que es poden consumir abril, maig, juny i juliol...

la setmana vinent marxem quatre dies a amsterdam i en tenim moltes ganes; la laura, la delia, el pierre i jo, tres dels fantásticos i un francès, doncs el noi gallec ens abandona durant un mes per embarcar-se en la seva pròpia aventura per buenos aires. jo ja he fet els deures i m'he empollat la guia i tinc pendent organitzar un planning per a exprimir al màxim els encants de la capital dels països baixos.
i després barcelona; pel què m'han dit, la ciutat comtal ja es prepara per rebre'm amb festa, amics, familia i alguna barbacoa al sol.

moltes coses han de passar encara per a tancar el mes de març i començar l'abril, mes on cumpliré 24 primaveres (i mai més ben dit) per primera vegada a l'estranger; això sí, tot i no ser envoltat de la familia de sang, estic segur que em sentiré com a casa.

queden 127 dies.