c'est pas du tout fini

gairebé dos mesos més tard de marxar de parís i tornar a barcelona, poso punt i final a aquest bloc, un bloc que em servirà per a mantenir viu el record d'aquests deu mesos a la ciutat de la llum.

i és que marxar d'un lloc on hi has deixat arrels no és gens fàcil. però la vida continua i aquest any promet molt. a més a més, tant sols dos mesos han donat per a retrobar-me a barcelona amb la Pricila i el Thiago, i amb la Paola, la Vale, el Tony i la Laura. i encara se n'esperen més, de visites, i hi ha molts viatges en fase de desenvolupament que segur que seran fantàstics. perquè l'amistat no té llengua ni territori, i ja sigui a parís, a barcelona, a roma, a rumania o a egipte, estic segur que això que hem aconseguit sempre és mantindrà viu.

ara sí,
poso punt i final;
i que el món no deixi de girar mai.

cyrano et sa belle cousine roxanne

tant sols amb una sola setmana de preavís, la clot es va presentar a París amb ganes de recórrer tots els indrets amagats de la ciutat de la llum.

no era el primer cop que venia a París (de fet, diuen que hi ha viscut i tot), i això ens va permetre re-descobrir la ciutat des d'altres punts de vista, tot i que certs tòpics no van faltar. champ de mars, champs elysées, arc de triomphe, louvre, rivoli, bastille, le marais, cité U, villa savoye, jardins de louxembourg, montparnasse, montmatre & sacré coeur... en resum, vuit dies de caminar i caminar, de riure i riure, d'anglès i francès, de siestes i how i met, de cafè, kiwis i nutella... vuit dies al més pur estil clot&cerar.


queden... pocs dies, i el món no deixa de girar.

le mois de mai finit par paris-cognac-royan-paris

i ja torno a deixar-me caure per aquí per a escriure les meves memòries, just un mes més tard des de l'última actualització; i és que durant aquests 30 dies han passat moltes coses.
primer va tocar readaptar-me a la vida parisina (si és que en cal algun esforç) a la tornada del tour per bèlgica. una readaptació una mica fora de l'habitual, doncs últimament la Laura (la meva companya de pis, a la que li faig de secretari) no ha parat massa per casa, entre barcelona i brusel.les, així que la calma a casa ha estat molt present. la Delia i el Pierre també han estat alguns dies absents, així que dels fantásticos quedàvem l'Hugo i jo. però el punt positiu és que hem tornat a estrènyer lligams amb els erasmus, per acabar cantant a cor què vols a la vora del Sena un dissabte per la nit amb alguna cervesa de més.
encara no tinc una data fixa, però està ja decidit que la darrera setmana de juliol tornaré a la vida real, passant pel limbo blanenc durant el mes d'agost abans de tornar a la dura vida real. el punt positiu és que ja tenim nou inquilí que compartirà pis amb la Laura quan jo marxi, l'Antoine, o Tony pels amics, un noi egipci amb qui no parem de fer plans últimament. estic segur que faran bones migues.
i què millor per acabar aquest escrit que parlar del breu però intens parèntesi que ens hem près aquest cap de setmana passat. la Laura, la Delia, el Pierre i jo vam marxar dijous cap a cognac per a disfrutar de la piscina, de la platja, del temps lliure i conèixer gairebé íntegrament a la seva família. d'aquests moments familiars em quedo amb els grans àpats que ens van preparar (digerir durant 6 hores no és gaire normal), on 4-5 tipus d'alcohols sempre estaven presents a taula.
finalment ens vam trobar amb els amics del Pierre a royan, on la seva família té un apartament d'estiueig, per acabar de rematar uns dies que segur perduraran molt de temps en la nostra memòria.

ja només queden 47 dies.

gent-brugges-bruxelles

hi ha poques veritats absolutes en aquesta vida en les què hi tingui fe, però el carpe diem de horacio n'és una d'elles.
tot acaba quedant en el record, amb més o menys borrositat. la velocitat en què passa el temps no es pot canviar, només ens podem resignar a viure intensament cada segon.
i aquest viatget, ja passat, n'és un exemple. quatre dies exprimits al màxim, amb converses, riures, confidències, silencis, festa, birres, gent d'arreu del món, mirades i música, molta música.
bèlgica ha deixat de ser un país desconegut per a mi, si més no ho són gent, brugges i brussel.les, tres ciutats ben diferents que, per no compartir, gairebé no comparteixen ni l'idioma.
enrere queden quatre dies fantàstics on el bon temps i el sol ens han acompanyat arreu, enrere queden quatre dies amb la gonins que serà difícil que quedin en un simple record.

carpe diem.
queden 81 dies.

se bouger partout et tout le temps .

crec que mai deixarà de sorprendre'm com de ràpid es consumeixen els dies.
l'abril ja s'ha acabat, un dels mesos més esperats de l'any per l'arribada del bon temps, els piqueniques i el sol.
i és que l'abril ha estat carregat de novetats; tot va començar amb el viatge a amsterdam, per després baixar una setmana a barcelona que es va fer més curta de l'esperat, i acabar tornant a paris tot aprofitant les vacances i un dels cels més blaus que hi he vist mai.
el noi gallec ja ha tornat de la seva aventura argentina, i tot i que la laura ara està a barcelona i jo marxo una setmana a ghent (bèlgica), tot sembla apuntar a que los cuatro fantásticos es tornaran a reunir ben aviat.
a més, ja tenim els bitllets per anar a cognac (al sud-oest de frança) a principis de juny, on gaudirem de la platja, el sol, les barbacoes i l'amistat.

queden 90 dies, és a dir, 3 mesos.

paris-amsterdam-paris

et voilà; el viatge a amsterdam ja forma part del passat.
enrere queden quatre dies plens d'arquitectura, de turisme, de canals, de pilinguis, de drogues, d'amics i de riures. i és que realment aquest viatge ens ha aportat moments memorables i frases mítiques que sempre ens faran recordar uns dies genials.
i dimecres, barcelona, on diuen que l'estiu ja ha arribat. caldrà aprofitar el sol constant ja que a paris sembla que el bon temps no acaba de despegar.

queden 115 dies.

et voilà, le printemps.

sembla que les estrelles s'hagin posat d'acord; no en sé ben bé el per què, però ja sigui pel temps lliure, pel preciós temps primaveral excessivament assolellat, per la gent del dia a dia o perquè parís és una ciutat màgica i especial, però cada dia hi ha més motius per tenir menys i menys ganes de marxar. i sí, encara queden quatre mesos per endevant que segur que ens preparen moltes sorpreses a los cuatro fantásticos, però si sis mesos ja han passat ràpid, em fa por lo excessivament ràpid que es poden consumir abril, maig, juny i juliol...

la setmana vinent marxem quatre dies a amsterdam i en tenim moltes ganes; la laura, la delia, el pierre i jo, tres dels fantásticos i un francès, doncs el noi gallec ens abandona durant un mes per embarcar-se en la seva pròpia aventura per buenos aires. jo ja he fet els deures i m'he empollat la guia i tinc pendent organitzar un planning per a exprimir al màxim els encants de la capital dels països baixos.
i després barcelona; pel què m'han dit, la ciutat comtal ja es prepara per rebre'm amb festa, amics, familia i alguna barbacoa al sol.

moltes coses han de passar encara per a tancar el mes de març i començar l'abril, mes on cumpliré 24 primaveres (i mai més ben dit) per primera vegada a l'estranger; això sí, tot i no ser envoltat de la familia de sang, estic segur que em sentiré com a casa.

queden 127 dies.

rentrer, partir, rester.

un mes sense escriure i com han arribat a canviar les coses.
vam acabar el primer semestre, hem tingut vacances i ja hem començat el segon semestre, el qual es presenta bastant més tranquil que l'anterior ja que els papers s'han canviat i la setmana lectiva es redueix a dos dies i el cap de setmana, a cinc.

d'altra banda, ja tenim els bitllets per anar a amsterdam amb tren (31març-3abril), alberg reservat i unes ganes terribles de ser-hi. i aquest no serà l'únic cop que canviï de país a l'abril, doncs em deixaré caure per barcelona del 6 al 13, viatget inesperat que també fa il.lusió i qui sap si també per bèlgica...

sembla que el pas del temps té una cosa favorable, i és que poc a poc pugen les temperatures... i gràcies a alguna força divina portem una setmana seguida veient el sol i un cel blau d'aquells als que tant ben acostumats ens té la nostra estimada ciutat comtal. avui hem decidit aprofitar el matí i beneficiar-nos dels preus exquisits que posa paris a disposició dels menors de 26 anys per a cremar les calories que ens fa guanyar la birra (i els mojitos) amb un partidet de tennis. el resultat ? ben poc importa, el què importa és els riures i la tonteria que portem a sobre la laura i jo i que fa que cada dia sigui millor que l'anterior.

portem 175 dies.

après les rendus... oh, la fête !

i el mes de gener ja ha passat i, amb ell, les maleïdes entregues. just ahir vaig entregar l'últim treball, i després d'haver dormit dotze hores seguides, em declaro predisposat a qualsevol esdeveniment de lleure i oci (altrament anomenat festassa de la grossa, tot s'ha de dir).
ara mateix es presenten dues setmanes i mitja de vacances (sí, de vacances, que els erasmus també treballem una mica), que omplirem amb visites, turisme cultural (vegi's visita villa savoya a la foto), festa (tot i que realment mai n'ha faltat) i amsterdam. i és que parís se'ns queda petit i necessitem explorar nous horitzons i què carai, que som joves i ho hem d'aprofitar ! així que los cuatro fantásticos estem preparats per a disfrutar d'uns dies que prometen ser d'allò més divertits.

portem 148 dies.

janvier, rendus, et visites.

la rutina parisina ha tornat, amb totes les coses bones que això comporta.
anar a l'école i currar per projectes i les altres assignatures està més present que mai ( maleïdes entregues ), però tot i això hem sabut trobar temps per a menjar els crêpes més estranys mai vistos, birrejar i birrejar tot fent societat, fer sopars a casa, sortir de festa i jugar a 'l'assassí' tot matant a en josep, amic de la laura que va venir aquest cap de setmana amb en joan, la seva parella. i no és la única visita, ja que aquests últims dies l'anna ha estat per paris tot visitant-me i obligant-me a sortir del cau per a ensenyar-li els encants de la ciutat de l'amor ( i sí, vam pujar, per fi, a la tour eiffel ! )

per acabar, us informaré que el noi gallec, l'hugo, aquell noi que vam acollir cual albergue juvenil abans de nadal ja ha trobat pis -després de tres mesos i mig-, tot i que a rue DAGUERRE encara tenim la major part de les seves pertinences escampades per tota la maison.


portem 132 dies.

rentrer à paris c'est cool

tant sols tres mesos vivint a P A R I S i sembla que hi hagi viscut tota la vida.
dijous vaig tornar a la ciutat de l'amor, per sort sense incidències, i res ha canviat; la gent segueix sent 'de puta mare' i els retrobaments enmarcats per pintes de birra no s'han fet esperar. a més a més, aquests dies la laura ha tingut la visita de la cris, una noia-addicta-al-feisbuc de 'armas tomar' que ha revolucionat rue DAGUERRE !

d'altra banda, el gener es presenta amb bastanta feina i entregues, però el temps, per a bé o per a malament, es consumeix de pressa, i el febrer es presenta força mogut amb viatges ( amsterdam ? ) i vacances.

portem 117 dies,
i en fa 3 que vaig arribar de barcelona.

en noël, il faut rentrer.

com un reflexe recordo aquests últims tres mesos a rue DAGUERRE.
dissabte per la nit vaig arribar per fi a barcelona, després de quatre llargues hores a contrarellotge per a arribar a agafar un avió que volia despegar on time. el mal estat de les carreteres a causa de la neu va impedir que els busos que van a l'aeroport de beauvais poguessin fer el seu recorregut habitual, amb la qual cosa em vaig veure obligat a agafar un tren a gare du nord que em deixaria a l'estació de beauvais a les 18h44, 56 minuts abans de la sortida del vol. després d'un temps que se'm va fer etern esperant un taxi que no va arribar, vaig decidir fer autostop per acabar compartint cotxe amb una nena petita que jugava amb una capsa de mocadors al seient de darrere.
finalment vaig arribar a l'aeroport a les 19h20, i després de pagar 40€ per excés d'equipatge i perdre l'escuma d'afeitar al control de seguretat, vaig poder asseure'm al meu seient de l'avió, que va acabar despegant a les 20h06 per a arribar a barcelona a les 21h33.

porto 4 dies a barcelona;
en fa 99 que vaig arribar a parís;
i en queden 15 per tornar a rue DAGUERRE.

derniers jours avant noël

veure aquesta imatge ja comença a ser habitual, i ens encanta.
parís vestit de blanc té potser encara més encant,
i no sé si és la neu, la gent, la ciutat o el què,
que fa que cada cop em senti més lligat a les quatre parets que fan casa nostra i a tot el què hi ha defora.

els últims dies abans dels nadals
es presenten amb una mica de feina i algunes soirées,
i amb la presència d'un nou inquilí chez laura et moi, l'hugo,
un noi gallec que estudia a versailles amb nosaltres,
que acollirem fins que tornem a barcelona
i que promet trencar la monotonia a rue DAGUERRE.


portem 84 dies.

tout est niquel, rigolo, cool et superbien

que parís mola ja ho sabíem;
i mola perquè la ciutat té encant i bla bla bla,
però el que fa que viure a parís sigui una experiència realment inoblidable
és precisament la gent que, poc a poc, anem coneixent.
i diuen que una imatge val més que mil paraules,
i, a mi, deixant de banda el record,
només em cal veure les cares d'alegria que tenim a la foto
per a saber que, el millor, encara està per venir.

comença desembre,
segueix el fred,
i acaba la primera etapa de l'erasmus.


portem 78 dies,
i en queden 18 per a tornar uns dies a barcelona.

m'agrada paris

m'agrada gastar-me quatre xifres en dos mesos,
m'agrada no tenir horaris,
m'agrada el fred,
m'agrada no veure el sol en... setmanes?
m'agrada sentir la pluja contra la finestra,
m'agrada viure en un mezzanine,
m'agrada parlar en francès,
m'agrada la meva whiteberry i els sms il.limitats,
m'agrada comptar xemeneies des de la finestra,
m'agrada despertar-me i tapar-me de seguida,
m'agrada fer turisme per la ciutat,
m'agrada la énsa-versailles,
m'agrada conèixer gent nova,
m'agrada aprendre en una altra llengua,
m'agrada l'atélier 19, i el 13 també,
m'agrada dinar a la uni per 3 euros,
m'agrada anar a la piscina 'aspirant dunand',
m'agrada la meva nova bufanda, i les botes, i l'abric...
m'agrada tenir una cita diària al telèfon,
m'agrada moure'm per la ciutat com si ho hagués fet tota la vida;

.

.

.

m'agrada no, sinó que m'encanta P A R I S .


portem 72 dies.

recevoir des visites; faire du tourisme

i ja s'ha consumit una setmana més, tot i que aquesta ha estat ben diferent. vaig rebre la visita de la gon i de la sarah (tot i que per manca d'espai dormien a casa d'una amiga de la sarah), que han estat per parís des de dimarts fins ahir, dissabte. una visita que ha estat plena de turisme, xerrades, riures i d'amistat.
amb això, vaig dedicar els dos dies que tinc lliures durant la setmana (dimecres i dijous) a ensenyar-los tot allò que jo conec i a descobrir amb elles parts de la ciutat que, fins ara, m'eren desconegudes; visita pel 'louvre' i el seu 'carrousel', 'l´hôtel de ville', el 'pompidou', el 'cimetière de père lachaise' (incloent les tombes de jimmy morrisson, d'edith piaf i d'oscar wilde), el 'moulin rouge', el 'sacré coeur', 'bastille' i 'le marais'... per acabar comprant els típics 'macarons' que, a partir d'ara, s'han convertit en un 'manjar típic de berenar'... i car.
vam tancar la setmana prenent mojito per bastille el divendres per la nit, coneixent a la claire (l'amiga de la sarah), una suïssa originària de lausanne que ha viscut per arreu per acabar a parís, amb la que sembla que farem bones migues un cop torni de les seves merescudes vacances pel brasil.

d'altra banda, el fred cada cop és més present, i sembla que aquesta nova setmana que està a punt de començar ens prepara temperatures negatives... i una mica de neu.


portem 68 dies.

bibliothèque nationale de france

i per fi, sembla que la pluja comença a esvaïr-se.
tant sols ens queda un mes abans de tornar a barcelona per a passar-hi els nadals, però aquí encara tenim milions de coses a fer; les festes i els sopars semblen no tenir fi, i sempre és bona qualsevol excusa per a fer-ne més. parís és enorme i, per si això no fós suficient, existeix tot un 'île-de-france' encara més gran per a descobrir. pròximes destinacions que sonen són la 'ville savoie' (a 'poissy', de le corbusier) i algun que altre poblet medieval; el 'pompidou', la 'opera garnier', 'la defense', passejar-se pels 'champs elysées'... milers de plans que venen més de gust amb un sol d'aquells espeterrants que ens escalfin durant un hivern que promet ser molt dur.

aquest erasmus ha estat un regal del destí. i és bo adonar-se'n mentre se n'està gaudint.



portem 61 dies... és a dir, 2 mesos.

il était une fois à provins...

i ja és novembre i sembla ser que el temps no té pensat aturar-se i, per tant, es tracta d'aprofitar-lo i d'exprimir-lo al màxim; així que, dilluns mateix, la laura, el roger i jo, vam decidir emprendre una petita aventura, engalanats amb el nostre esperit més aventurer, i anar a 'provins', una ciutat medieval a poc més d'una hora de paris.
el dia va començar emboirat i una mica plujós, però a poc a poc el sol es va deixar veure per fer brillar els milers de tons que desprenien uns arbres a punt de despullar-se per rebre l'hivern.
la 'tour césar', le 'musée de provins', les 'souterrains', la 'grange aux dimes' i la 'muraille' van omplir el dia de visites a una ciutat amb un encant especial o, de fet, això és el què diuen les més de 300 fotografies que vam fer.


portem 53 dies.

énsa-v, louvre et crémaillères

sembla mentida, però ja portem gairebé un mes i mig per terres parisines.
en aquestes darreres setmanes d'octubre, en què el fred cada cop és més present, hem començat la uni, i de moment n'estem molt contents: aquest semestre faig 4 assignatures (una d'elles a partir de gener) i només vaig 3 dies a la uni, així que 'bendito erasmus!'.
- la fabrique historique du grand paris,
- pensée technique,
- vidéo, design et mix média i
- les objets du singulier;
o, lo que es lo mismo: historia de paris (des d'un punt de vista excessivament interessant) convalidable per compo3; condis+constru (aspectes tèrmics i lumínics, amb un enfoc que va des de la teoria als exercicis, i dels exercicis a fer una maqueta 1/20 del teu pis per a veure les influències lumíniques etc) convalidable per condis3; rhino, photoshop i 3ds max convalidable per aplicacions informàtiques; i projectes (evidentment convalidable per projectes9), en el què un museu-ampliació del museu del louvre és presenta com un repte d'aquells als quals un no es pot resistir.
a part de les assignatures, l'altra cara de la moneda és l'ambient: la veritat és que tota la gent és molt oberta i està molt disposada a treballar amb els erasmus (a diferència de bcn, la veritat), i tinc grup per a totes les assignatures, així que la pràctica del francès més arquitectònic és present dia rere dia.
per altra banda, es pot dinar a la uni de menú pel preu de 3 euros, així que el més comòde és dinar-hi cada dia que tinc classe.

i bé, el més d'octubre ja s'acaba, però això només ha fet que començar, i esperem que cada finde segueixi pel camí d'aquests últims i estiguin replets de crémaillères!

portem 39 dies.

avoir appartement, avoir vie

chez Mlle. REBOLLEDA et M. MAESTRE
40, rue DAGUERRE, 6e étage, porte 1
75014 PARIS, île-de-france

i és que, un cop tens pis, la resta de coses venen rodades... o no.
després de sis dies d'intensa cerca, un 21 de setembre vam trobar pis. llavors va venir la mudança, fer la compra, posar rentadores... tota una sèrie de tasques domèstiques a les que la laura i jo ja n'estem acostumats (i quin remei ens toca!)
seguim tenint problemes per rebre la 'carte bleue' i, per tant, no podem comprar la whiteberry, adquisició de la que en tenim moltes ganes però que, ara per ara, estem resignats a esperar vés a saber fins quan.
per altra banda, ja tenim la 'imagine R', la targeta de transports que ens permet moure'ns per tot île-de-france a preu d'estudiant! això sí que és un puntàs!
el tema de l'internet és més complicat: el vam demanar, ens van donar d'alta... però, voilà, no tenim internet! esperem que el servei tècnic ens ho sol.lucioni aviat, tot i que, de moment, robem wifi a una ànima caritativa qui s'appelle NETGEAR!

amén.


portem 24 dies.